Aquesta quinzena us proposem tastar un dels nostres tes més delicats i exquisits: Te Blanc "Cava i Maduixa".
Ing: Te Blanc Pai Mu Tan, Te Verd China Sencha, Te Oolong, rodanxes de bacora, làmines de maduixa, pètals de violeta i aroma natural.
Troba'l aquí amb un 30% de descompte:EL TE DE LA QUINZENA
El te blanc (xinès tradicional: 白茶, xinès simplificat: 白茶, pinyin: báichá) és un te lleument oxidat, conreat i collit exclusivament a la Xina, primàriament a la província de Fujian.
El te blanc prové dels delicats rovells i fulles joves de la planta Camellia sinensis originària de la Xina. Aquests rovells i fulles s'assequen als raigs del sol i són lleugerament processades per prevenir l'oxidació o la futura fermentació. Això preserva les característiques de sabor del te blanc.
El nom "te blanc" deriva de les vellositats platejat-blanc en els rovells encara no oberts de la planta de te, que donen a la planta una aparença blanquinosa.
El te blanc es va originar a la Xina , però , la història del te blanc és controvertida i complicada . Trobar una cita adequada no és tasca fàcil quan es tracta de tes Xinesos perquè el coneixement és en general transmès de forma oral . Estudiosos i mercaders generalment divergeixen sobre quan va començar la producció de te blanc ( com és conegut actualment a la Xina ) . El que se sap és que el que es coneix avui com te blanc va ser creat el les últimes dues centúries . El te blanc va aparèixer per primera vegada en una publicació Anglesa el 1876 , on se'l va categoritzar com un te negre perquè no és cuit inicialment com el te verd , per desactivar els enzims i els microbis externs.Però és sabut que per a aquesta època Hanson només identificava , entre te negre i verd .
Hihg Tea by Reani via Etsy
Tea Time via http://littlegreybook.tumblr.com/
Com el te negre i el te verd , el te blanc també deriva de la planta Camellia sinensis . A causa d'això , el te blanc comparteix moltes de les mateixes propietats químiques i efectes sobre la salut de la resta de tes .
La particular quantitat de compostos polifenòlics presents en les varietats de te , des d'un tipus de te blanc a un altre , sovint se superposen amb els trobats en el te verd . S'ha demostrat que aquests compostos protegeixen al cos contra certs tipus de càncer in vitro i in vivo
Millora la funció cardiovascular: Les catequines , un grup de Polifenols Antioxidants trobats en el te blanc , s'ha provat que redueixen el colesterol , disminueixen la pressió sanguínia , i milloren les funcions de venes i artèries , reduint el risc de malalties cardiovasculares.
Antibacterianes i antivirals: Els antioxidants presents en el te blanc poden ajudar a enfortir el sistema immunitari , particularment en animals i humans immunocompromesos
I love tea via http://www.tumblr.com/
Summer issue, Chinese publication ROUGE by Jo Bird
La bàcora és el fruit de la primera de les dues collites (juny a juliol ) que produeix la figuera ( Ficus carica ) . Resulta molt apreciada en ser més gran que la figa , però no és tan dolç com ella . Té forma de pera i presenta diferents coloracions , depenent de les varietats .
Aquest fruit té un elevat contingut en aigua i hidrats de carboni en forma de glucosa , fructosa i sacarosa , pel que el seu valor en calories és molt alt . També és rica en fibra ( 2,5 g per cada 100 g ) , minerals com el potassi ( 235 mg per 100 g ) , magnesi ( 20 mg per 100 g ) , calci ( 38 mg per 100 g ) , i vitamina C i provitamina A amb propietats antioxidants .
La bàcora és coneguda des de la remota antiguitat i ja formava part de les diverses cultures de la conca mediterrània des dels temps dels Faraons . En la cultura grega era considerada una menja , el predilecte de Plató , i l'aliment recomanat per Galè als participants dels Jocs Olímpics .
Figs and raspberries, Illustration by Gillian Blease
Fig jam recipe watercolor by lucileskitchen via Etsy
Les maduixes es conreen sobretot pel seu ús en la gastronomia . La maduixa és una fruita del bosc adequada en règims dietètics , atès que té escassa concentració de glúcids . Es consumeixen soles o barrejades amb sucre , sucre i vi , sucre i nata , suc de taronja , en gelats , melmelades i també són molt apreciades en rebosteria com dolços , pastissos , pastissos ,...
Les fulles tendres es poden consumir com a verdura , encara que és infreqüent aquest ús . Les fulles s'hauran de recollir quan la planta estigui ben florida , les arrels , quan es trobi a punt d'assecar-se , i els fruits ben madurs , de color rosat intens . Sempre s'ha de conservar a l'ombra i en un lloc resguardat de la calor i de la humitat .
. S'empra com a planta medicinal , amb les següents propietats :
Diürètiques i antireumàtiques : 3-4 tasses diàries de la infusió de les fulles i les arrels ens ajuden contra l'àcid úric , gota i artritis .
Anticolesterol : la gran quantitat d'àcid ascòrbic , així com de lecitina i pectina continguda en els seus fruits , la fan ideal per a disminuir el nivell de colesterol de la sang .
Antiinflamatòries : una infusió de les fulles és beneficiosa per a les inflamacions de l'intestí . La cocció de les arrels ajuda a disminuir les inflamacions artrítiques .
Astringents : beure 3-4 tasses diàries de la cocció de les seves fulles és útil contra la diarrea . Les infusions de fulles seques són molt astringents i poden utilitzar-se per curar les nafres de la boca .
Mineralizants : els seus fruits , molt rics en vitamina C , tenen virtuts antianèmiques i reconstituents . Resulten molt adequats en l'època de creixement .
Les fulles picades i aplicades sobre la pell constitueixen un bon remei per evitar les arrugues .
Old Strawberries by selphie10 via Flickr
Strawberry Tea by ArtCoffeeWords via Etsy
Fresh Strawberries Ilustration by alittlesweetness via Etsy
Els grecs antics consideraven la violeta un símbol per a la fertilitat i l'amor, utilitzada per tant assíduament en pocions per a tal fi i com a remei per tractar mals de cap, marejos, tos, congestió i més.
La violeta (Viola odorata) té usos medicinals i comestibles, utilitzant tant les flors com les fulles per elaborar un xarop tradicional de la medicina alternativa o natural per tractar les malalties respiratòries associades a la congestió, tos i mal de coll.
Les flors de la Violeta són comestibles preparant en amanides, en gelatina i confitades per a la decoració, la seva arrel conté un alcaloide anomenat "violí" que és emètic (que causa vòmits), utilitzada en decocció l'arrel seca és laxant.
Sweet Violets by Big Print Little via Flickr
No hay comentarios:
Publicar un comentario