domingo, 25 de mayo de 2014

Te i llibres: Las abejas reinas- Gill Hornby

Ha començat un nou curs a la petita localitat de St Ambrose. Mentre els petits són a classe, les mares, com cada any, es reuneixen a l'entrada i la sortida de l'escola. Cal decidir com o, millor dit, qui organitzarà el mercat d'aquest any. 

En aquesta comunitat totes les relacions es tenen en compte, i cap cara nova passa desapercebuda. Bea i el seu petit grupet de desesperades seguidores no estan disposades a que cap nouvinguda aconsegueixi el protagonisme. Aquí només hi ha lloc per a una reina de la recaptació de fons anual, i aquest curs hi ha massa candidates. 


Les abelles reina ha suposat tot un fenomen editorial a Anglaterra sent una de les novel · les més esperades i més cobejades per les editorials que es disputaven la seva publicació. Potser tingui alguna cosa a veure que aquesta escriptora és l'esposa de Robert Harris i germana del també escriptor Nick Hornby.


via http://www.sarie.com/


via http://www.mariebastille.com/


via http://www.ohthelovelythings.com/

D'entrada, el plantejament del llibre ho deixa bastant clar: les tenses relacions entre les diferents mares de l'escola i les lluites per fer-se amb el control de les activitats del comitè de recaptació de fons.
No és res nou: a totes les escoles i associacions n'hi ha: l'abella reina, la dominant, la control.ladora, la planificadora, la que arrossega a la resta . 
Però que passa si no vols formar part del grup  d'escollits?
Unes quantes de les mares decideixen que és molt millor mantenir-se al marge, però no per això, els tentacles de la  Bea deixen d'acostar-s'hi persillosament.

Si bé el llibre comença amb un ritme una mica lent, a mida que el relat avança i coeneixem millor a totes les protagonistes, l atrama va adquirint més i més intensitat.

La línia que ha escollit l'autora es la del suau humor anglès, apacible i tranquil per seure un diumenge amb una bona tassa de te. Això no treu que a la història hi trobem moments desagradables, angoixants o radicalment tràgics com el suicidi inesperat d'un dels pares de familia, abatut per la pèrdua de la feina o la mort per càncer de la mare d'uns bessons que tothom s'apressa a aacollir a casa seva, perquè com diu la publicitat del col.legi a St Ambrose som sobretot "una gran familia feliç".


via http://lostbumblebee.blogspot.com.es/


via stephsayshello on Etsy

Amb quina d'elles ens identifiquem?
Rachel: il.lustradora acabada de divorciar, expulsada del grup de les abelles i vacil.lant entre unir-se al grup de les rebels o desaparéixer...
Jo: voluntariosa, treballadora, i de cop, vídua.
Georgie: mare entregada de familia numerosa ( a punt de creixer ) i esposa de granger, deixant enrera una brillant carrera d'advocada i convençuda d'haver trobar el seu lloc al món.
Heather: mare de filla única, patidora de mena i dessitjant agradar a tothom, fins que se n'adona que això no sempre és possible.
Sharon/Jasmine: pack indivisible d'amigues, tot ho fan juntes i no estan mai en desacord.
Clover: acaba de recuperar la solteria i ronda com un voltor cercant entre el shomes disponibles la seva propera víctima.
Bea: l'abella reina. Impecable, dominant, sempre-encantadora-i-meravellosa.


via http://www.homebunch.com/


via https://www.facebook.com/kandi.sofia


via http://comtesse-du-chocolat.tumblr.com/

martes, 20 de mayo de 2014

12.13.14 Mayo



Ya estamos en mayo! Y en nuestro particular calendario siguiendo los pasos de Mums & Kids , nos detenemos en los paisajes de mayo: Òdena , nuestro pueblo, bajo la montaña del Puig Aguilera y rodeado de campos de cereales.


Puedes visitar la lista de participantes en Mums & Kids Mayo

Nos vemos en junio!

lunes, 12 de mayo de 2014

El recomenat de la quinzena: "Rooibos Verd "Limona i Vainilla"

Lleuger, dolç, suau....la perfecta combinació del Rooibos Verd amb la llimona i la vainilla ens porta fins el nostre recomenat de la quinzena.
El Rooibos Verd és la infusió ideal per als qui busquen una beguda molt rica en polifenols i minerals, que actua també com antihistamínic suau combatent de manera natural les alèrgies i amb un alt poder antioxidant. En el cas del rooibos verd, encara més que el vermell, ja que en no haver estat sotmès a fermentació manté totes les seves propietats intactes.
Pots trobar-lo aquí amb un 30% de descompte :EL TE DE LA QUINZENA


El rooibos (nom científic Aspalathus linearis) és una planta d'origen sud-africà el nom en idioma afrikaans significa arbust vermell i es pronuncia «roibos» (/ rɔɪbɒs /). És molt popular a causa del ús que es fa de les fulles en preparacions com infusions, al qual també se li coneix com te rooibos (te vermell sud-africà) però que no s'ha de confondre amb el te vermell pu-erh, ja que realment no prové de la planta del te.

La planta del rooibos (família de les llegums) es conrea només a la regió de Cederberg inclosa a la província Occidental del Cabo.Inclou una gran famila que arriba a més de 200 variedades. Les fulles de l'arbre es deixen oxidar al sol i es refereix popularment a aquest procés com una fermentació (no es tracta tècnicament d'una fermentació, es denomina així per fer una equivalència amb la producció del te). Aquest procés oxidatiu és el que li proporciona a la planta el sabor i el color 'vermell' característic. Existeix igualment una producció "no fermentada" (és a dir no oxidada) que s'anomena rooibos verd (pretenent fer una denominació similar amb el te verd). Aquesta varietat es comercialitza a un preu més gran que la varietat "fermentada" i posseeix un color groguenc característic; posseeix una gran quantitat de polifenols antioxidants. 

El començament del consum de rooibos es remunta al segle XVII.


via http://www.tching.com/


 via http://www.ehow.com/


via http://www.adagio.com/

El Rooibos verd és ric en ferro, potassi, manganès, magnesi, calci, zinc, vitamina C i fluorur. També conté oligoelements que es troben naturalment en les seves plantes. Aquestes propietats tenen beneficis per a la salut molt positius. 

La varietat verda del rooibos també té un alt contingut en polifenols i antioxidants. Aquestes propietats proporcionen beneficis contra l'envelliment prematur, malalties del cor, vessaments cerebrals i càncer. Les seves qualitats antial · lèrgiques i antiinflamatòries fan del rooibos verd una opció per alleujar l'asma, febre, insomni, èczema a la pell, i possiblement altres condicions de salut.


 Lemon Tree Harvest by Julianna Swaney


 Poiteau & Risso Antique Fruit Prints 1818 Oranges & Lemons


via http://www.lalalimola.com/

La llimona és originària d'Àsia i va ser desconeguda per grecs i romans, sent esmentada per primera vegada en el llibre sobre agricultura Nabathae cap al segle III o IV. El seu cultiu no va ser desenvolupa a occident fins després de la conquesta àrab d'Espanya, estenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es conrea profusament, a causa de la benignitat del clima, per a consum intern i d'exportació.

La llimona ocupa un primer lloc entre els fruits curatius , preventius i d'aportació vitamínic a, transformant-lo en un gran eliminador de toxines i un poderós bactericida .

Posseeix vitamina C en abundància que reforça les defenses de l' organisme per evitar malalties , sobretot de les vies respiratòries que van des d'un simple refredat , ronquera , amigdalitis , fins pulmonies , bronquitis , congestions , grip , pleuresia , asma etc .

La vitamina C o àcid ascòrbic posseeix gran poder desinfectant i té a més una acció antitóxica davant els verins microbians i medicamentosos . Al costat de la vitamina C es troba la vitamina P que ajuda a tonificar els capil · lars i vasos sanguinis .

És anomenada també vitamina de la permeabilitat capil · lar ja que sense ella els capil · lars sanguinis es tornen fràgils i perillen trencar amb facilitat , provocant petites hemorràgies .

Ajuda a cicatritzar ferides de tota mena , aplicant-se interior i exteriorment .

La llimona és molt rica en minerals entre els quals en destaquen potassi , magnesi , calci i fòsfor ( conté també sodi , ferro i fluor ) . El potassi , per exemple , és un element essencial per a la vida i beneficiós per al tractament de la hipertensió arterial .

Compta amb algunes vitamines del complex B ( B1 , B2 , B3 , B5 , B6 , PP ) . La vitamina B1 ( tiamina ) prevé i cura la malaltia del beri-beri els símptomes són paràlisi , edema i insuficiència cardíaca . Intervé a més en el metabolisme dels hidrats de carboni . La vitamina PP ( niacina ) prevé contra la pell aspra , pel · lagra . Malaltia que es manifesta per la inflamació de la pell , mala digestió i alteracions mentals . Aquesta vitamina és molt necessària per conservar la salut de la pell , l'aparell digestiu i el sistema nerviós .
És un fruit que podríem definir com a medicinal per excel · lència ja que actua com curatiu en més de 150 malalties . En qualsevol part de l'organisme on es troben les toxines , ja sigui en la sang , en els òrgans , en els teixits , la llimona un cop ingerit va per combatre dissolent les seves acumulacions i expulsar .


via http://www.shugarysweets.com/


via http://4himglory.tumblr.com/


via http://www.halfbakedharvest.com/

La vainilla era ja molt apreciada en la Mesoamérica Precolombina (especialment a Mèxic ) i va ser introduïda a Europa pels conqueridors espanyols , estenent-se a la resta del món amb posterioritat.

La història de la vainilla està associada a la de la xocolata . El seu origen és mexicà . Els asteques ,i abans els maies , enriquien amb vainilla una beguda espessa feta a base de cacau . Aquesta beguda estava destinada als nobles i als guerrers , i era coneguda amb el nom de xocoatl. No obstant això , ni el cacau ni la vainilla els conreaven ells mateixos pel fet que el clima no era l'adequat . Aquests petits luxes s'aconseguien a través del comerç amb regions veïnes . A més , els seus coneixements botànics sobre la planta que produïa la vainilla eren limitats , perquè la van designar com Ixtlilxochitl , que significa « flor negra » .
Són els totonacas , que ocupaven les regions costaneres del golf de Mèxic al voltant de les actuals ciutats de Veracruz i Papantla , els qui produïen la vainilla i la hi facilitaven a l'imperi asteca . La seva capacitat productora i exportadora va continuar fins a mitjan segle XIX , moment en què els cultivadors francesos a Mèxic van aprendre la forma d'inseminar artificialment les flors , a partir dels coneixements del poble totonaca .

Segons la llegenda totonaca , la planta de la vainilla va néixer de la sang de la princesa Tzacopontziza ( « Estrella del Matí » ) en el lloc on ella i el príncep Zkatan - Oxga ( « Cérvol Jove » ) , que l'havia segrestat per amor , van ser capturats i decapitats pels sacerdots de Tonoacayohua , deessa de les collites . El príncep es va reencarnar en un vigorós arbust i la princesa es va convertir en una delicada liana d'orquídia que abraçava dolçament al seu amante. Des de llavors , i encara avui també , els totonacas criden a la vainilla caxixanath , que significa « flor caçada » , sumixanat , o de manera més breu , xanat.


Alguns experts culinaris com : Marilyn Tausend consideren la vainilla totonaca com la de millor qualitat a tot el món , especialment " extracte pur de vainilla " de Papantla en l'estat de Veracruz . I sovint es comercialitza en botigues d'alimentació especialitzades amb l'etiqueta " Vainilla mexicana ", encara que Mèxic també produeix vainilla de qualitat inferior que sol compartir aquesta denominació.



sábado, 10 de mayo de 2014

NIDO DE ARAÑAS (Ed.1945) Elisabeth Sanxay Holden 8,5/10

"¿Hay alguien que se decida a publicar a esta autora en Estados Unidos? Créeme si te digo que es la mejor escritora de suspense que conozco. Sus personajes son maravillosos, y esa calma interior con que ella los maneja me intriga y me fascina."
RAYMOND CHANDLER, en una carta a su editor inglés.
Con semejantes palabras dedicadas por uno de los grandes iconos de la novela negra, Elisabeth Sanxay debería ser una autora consagrada dentro de la especialidad. Nada más lejos de la realidad. Sus novelas, que gozaron de una cierta fama durante los 30 y 40, dejaron de publicarse durante un largo período hasta que fueron rescatadas del olvido en la primera década del siglo XXI.
Sanxay Holding publicó de manera regular sus primeras novelas hasta la gran depresión de 1929, cuando las ventas de libros descendieron de forma alarmante. Fue entonces cuando su editor le aconsejó que se dedicará a las novelas de suspense, las únicas que se continuaban vendiendo. Así comenzó la autora su carrera como autora de suspense psicológico en las que importa no tanto quién lo hizo sino por qué. Así, abrió el camino a otras autoras como Patricia Higsmith, Ruth Rendell o P.D. James.
Quizás su obra mejor valorada es "La pared vacía" centrada en una madre de familia que intenta ocultar el cadáver del indeseable novio de su hija adolescente y que fue llevada dos veces al cine en 2 ocasiones.

En "Nido de arañas" , el joven Malcom trata de reincorporarse a la vida civil, tras una traumática experiencia en la guerra. Con un cargamento de pastillas azules que le ayudan a olvidar, recala en la casa familiar de su hermano mayor, casado con una chica encantadora que tiene una hermana todavía más encantadora que se muestra terriblemente solícita con Malcom.
El pobre muchacho sólo quiere que le dejen tranquilo: levantarse temprano, salir a fumar un cigarrillo, pasear al anochecer,...pero todos parecen tan preocupados por su estabilidad emocional que acaban por crisparle los nervios y se ve forzado a recurrir a sus "pastillas azules".
La súbita muerte de la tía Envie, que controla con mano de hierro a todo el clan, y su inesperada decisión de hacer heredero de toda su fortuna al pobre Malcom, le podrán en una situación incómoda. La policía empieza a sospechar que hay algo turbio en la muerte de la anciana y las cosas no dejan de complicarse cuando otro conocido aparece muerto en extrañas circunstancias también relacionadas con las "pastillas azules" de Malcom.
Malcom a duras penas consigue mantener la cordura gracias a la presencia y el ánimo que le brinda una joven viuda a la que conoce de forma casual en el vecindario, pero la tela de araña todavía puede enredarse un poco más hasta la sorprendente revelación final.

Tiene razón Raymond Chandler al hablar de la calma con que la autora parece manejar a sus personajes. Todo el relato parece fluir de forma armoniosa y controlada, hasta las acciones más inverosímiles se nos presentan desde una perspectiva que las hace perfectamente compresibles . Entendemos perfectamente las mentiras que a veces se ven obligados a decir y comprendemos su comportamiento.

Se trata de un libro de lectura fácil, ameno y agradable en el que aparentemente no ocurre nada fuera de lo normal....como no sean un par de asesinatos, chantajes, herencias, amores despechados, amenazas y misteriosas desapariciones....pero, curiosamente, nada de todo ello parece estar fuera de lugar.




lunes, 5 de mayo de 2014

La rubia de hormigon ( 1994, Ediciones B) Michael Connelly 7/10

Harry Bosch se enfrenta a un juicio interpuesto por la familia de Norman Church. Años atrás, estando de servicio, Bosch mató a Church, a quien creía culpable de una serie de asesinatos. Todos los indicios indicaban que tras éste se ocultaba un asesino en serie apodado "el Fabricante de Muñecas", un hombre que maquillaba como muñecas a sus víctimas, la mayoría de ellas prostitutas. La viuda de Church sigue insistiendo en la inocencia del que fuera su marido y su abogada alega tener pruebas que ofrecen una coartada a Church para uno de los asesinatos que en su día le imputaron. El hallazgo de un nuevo cadáver con el sello de Church, pero cometido tras la muerte de éste, complica aún más las cosas para Bosch, quien tendrá que enfrentarse a la presión del juicio mientras intenta resolver un caso que pone a prueba la credibilidad del departamento de policía.



A pesar de que se la describe como una novela judicial, ya que el eje vertebrador de la trama es el juicio que se sigue contra el detective Harry Bosch, la historia sigue en paralelo la nueva investigación que se abre al encontrar a la "rubia de hormigón", posible víctima del asesino conocido como "El Fabricante de Muñecas".

Sólo hay un problema, la chica murió después de que Harry Bosch irrumpiera hace cuatro años en un sórdido apartamento donde Norman Church hizo un movimiento inadecuado y acabó con una bala en la cabeza.
A Harry su instinto le dice que Norman Church era el asesino que buscaba, pero entonces se plantea un nuevo y gran problema, quién ha matado a la nueva víctima?

La parte más interesante, dónde Harry se mueve como pez en el agua, es, sin duda, el proceso de investigación abierto tras el hallazgo del nuevo cadáver....y quizás la parte procesal es la que lastra, aunque sea mínimamente, la trama. 
Harry y sus compañeros siguen tras la pista del "nuevo" fabricante de muñecas....¿formaba equipo con Norman Church? ¿se trata de un imitador que se aprovechó de la entrada en escena del psicópata? Después de un par de sonados tropiezos, Bosch encarrila definitivamente la investigación y pone en peligro a la mujer que ama que se ve forzada a plantearle una elección.

En esta su tercera novela de la saga Bosch, Connelly sigue en plena forma.
Es también la tercera que leo de Harry Bosch, un personaje que sin duda atrapa y con el que espero recuperar el tiempo perdido y seguir toda la saga; una a la que puedes acudir, sabiendo que te encontrarás siempre con una buena historia y un personaje fiable, uno de esos tipos a los que acabas conociendo y apreciando, sabiendo que no tiene dobleces y que sigue su instinto. a pesar de que Clint Eatwood, encaranó a otro personaje de Connelly en la adaptación de "Deuda de Sangre", cuando pienso en Bosch, le pongo su físico. creo que es un personaje que encaja con el actor y director.


Echaba de menos a Harry Bosch, aunque su historia de amor con Sylvia Moore, no deja de resultarme empalagosa. Harry enamorado???