martes, 24 de febrero de 2015

Clàssics del cinema: Avui ...."A place at the sun" - George Stevens, Liz Taylor i Monty Clift





"A place in the sun" explica la història  de George Eastman (Montgomery Clift), un jove sense diners decidit a buscar el seu lloc a la societat benestant i aconseguir el somni americà. Així que comença a treballar a la fàbrica del seu oncle i malgrat la prohibició de relacionar-se entre els mateixos empleats, aviat començarà a sortir amb una de les obreres, l'Alice Tripp (Shelley Winters). Però aviat, en George s'enamora perdudament de la jove hereva  Angela Vickers (Elizabeth Taylor). Llavors l' Alice, embogida per la gelosia , amenaça les perspectives profesionals i romàntiques d'en George fent-li xantatge sobre un obscur secret i ell, consumit pel temor i el desig es veurà empès a comentre una bogeria que cambiarà per sempre el seu futur.





via http://www.the-youthquake.com/


via http://nexiv.tumblr.com/

Adaptació de la novel.la "Una tragèdia americana" de Theodore Dreiser, basada en un cas real d' assassinat el 1906, quan un jove va ofegar la seva nòvia en un llac del comtat de Herkimer, Nueva York.
Josef Von Sternberg ja l'havia rodat en 1931. Es van produir diferències respecte a la novel·la: es va obviar la trista infantesa del protagonista, explicant el seu passat a través de detalls secundaris; es van canviar els noms per George Eastman i Alice Tripp. I un punt important: l'Alice era més atractiva que l'Angela, el que hagués estat molt més sucós. El film va tenir problemes amb la censura ja que tractava temes incomodes com la luxúria, l'avortament i l'assassinat.

Moltes vegades, el pes de grans obres literàries ofega els intents de traslladar-les a la gran pantalla. A "Una tragedia americana", obra inmensa amb més de mil pàgines, George Stevens es va veure obligat a tractar de manera parcial l'argument, deixant que el pes de la narració es recolzés en les grans interpretacions del trio protagonista: Clift, Taylor i Winters, memorables tots tres, però on sobresurt Montgomery Clift, actor d'extraordinària sensibilitat.



Montgomery Clift in "A Place at the Sun" via http://trainspottng.tumblr.com/



Montgomery Clift in “Red River” via http://howardkeel.tumblr.com/


Montgomery Clift in "I Confess" via http://sala66.tumblr.com/

Va ser el començament d'una llarga amistat entre els protagonistes, a més de suposar un lloc al sol per als dos. Taylor comptava tan sols disset anys i es va recolzar molt en Clift per donar cos al seu personatge de nena rica consentida. El fort lligam que unia els joves actors queda meravellosament reflexat a la mítica escena del petó, una de les escenes més belles de la història del cinema.
Liz TayloR va ser al costat del seu amic fins al final, quan el seu declivi físic i psíquic era evident i ningú el volia contractar. L'actriu, convertida en una de les dives més poderoses de Hollywood, va pressionar diferents directors per tal que el seu amic Monty pogués treballar fins al final.




Elizabeth and Monty (Montgomery Clift ) via http://the-present-is-my-past.tumblr.com/




via http://elizabethandmonty.tumblr.com/



via http://elizabethandmonty.tumblr.com/




via http://nymag.com/

Dirigia la pel.lícula, George Stevens, considerat un dels grans noms de l'època daurada de Hollywood. Era un gran director d'actors i un minuciós artesà, que evidenciava en cada seqüència un gran sentit del ritme i del seu coneixement del medi. Va començar amb comèdies lleugeres i romàntiques, però després de filmar els horrors del camp de concentració de Dachau el 1945, els seus films van canviar de to i va enllaçar tota una sèrie de clàssics que comença precisament amb "A Place at the Sun", continua amb un dels westerns més populars de Hollywood "Raíces Profundas" , a més d'una altre gran melodrama també protagonitzat per Liz Taylor, "Gigante".







lunes, 16 de febrero de 2015

12+3=15 Febrero


Ya estamos a mitad de febrero, hemos dejado atrás el inicio de año y Flor de MumsandKids vuelve a retarnos a mostrar una foro especial cada mes.
La mía de este mes es nuestro "Febrero Blanco", ese par de días que la nieve lo envolvió todo y causó, a parte de los problemas típicos, que peques y mayores quedaramos momentáneamente sitiados en nuestro pequeño barrio.  



Podéis visitar al resto de participantes en el Blog y conocer el reto 12+3=15 Febrero!
Feliz Febrero!

martes, 10 de febrero de 2015

El recomenat del mes: Rooibos Cranberry!

Si  unim al Rooibos les múltiples propietats de fruits vermells com els nabius o de les pomes, l'aportació de l'hibisc en vitamina C, i la dolçor del merengue, tenim una fantàstica combinació apta per a tots els públics i perfecta per pendre tant en fred com en calent.
La trobaràs amb el 30% de descompte aquí:PROMO - Be My Valentine! 






Rooibos (paraula en afrikaans que vol dir «arbust vermell»; nom científic Aspalathus linearis) és un membre del tipus Ginesta de la família dels llegums que creixen a Sud-àfrica.

El nom genèric ve de la planta Calicotome villosa, aspalathos en grec. Aquesta planta té un creixement i flors molt similars a l'arbust vermell. L'epítet específic "linearis" ve de l'estructura lineal de creixement de la planta i fulles de tipus agulla.

La planta s'usa per a fer una infusió anomenada rooibos, te d'arbust (esp. en Àfrica del Sud), redbush tea (a UK), te vermell de Sud-àfrica, o te vermell. El producte ha esdevingut popular a Sud-àfrica des de fa generacions i ara es consumeix a molts països. De vegades, s'escriu rooibosch d'acord amb l'antiga etimologia holandesa, però no canvia la pronúncia.



via https://www.organicfacts.net


via http://www.keepcalmstudio.com/



via http://steelsmithhealth.com/

A Sud-àfrica és comú beure infusió de rooibos sense llet, amb una rodanxa de llimona i sucre o mel per endolcir. El sabor de la infusió de rooibos es descriu habitualment com a naturalment dolç (sense sucre afegit) i lleugerament de nou. El rooibos es pot preparar de la mateixa manera que el te negre, i aquest és el mètode més utilitzat.


Moltes cafeteries de Sud-àfrica han començat a vendre «espresso vermell», que és un concentrat de rooibos servit i presentat en l'estil d'espresso normal. Això ha donat variants de begudes basades en el rooibos com el rooibos amb llet i el cappuccino vermell. També s'ha introduït la infusió freda feta amb rooibos a Sud-àfrica, Austràlia, i els Estats Units.



via http://medicinalplantszone.com/


 via http://www.rhsprints.co.uk/


Yellow and Red Hibiscus Watercolor by Anne Abgott ~ Floral Art

El hibisc necessita poques presentacions per als amants de les flors i la jardineria. Existeixen més de 150 espècies, que creixen de forma natural per les regions tropicals i subtropicals del planeta, però a més s'han aconseguit varietats molt vistoses per al seu ús en jardineria. El que potser molta gent desconegui és que a més és un poderós recurs medicinal. A Àsia Menor i a l'Àfrica Oriental les flors del hibisc es prenen en una infusió saborosa i refrescant que rep el nom de te de carcadé, te vermell (pel color que pren), te de Romaza o també te xinès. 

L'espècie d'hibisc més emprada amb finalitats terapèutiques és l'hibisc de Centreamèrica (Hibiscus sabdariffa L.), que es troba des del sud de Mèxic fins a Panamà, però que es conrea en altres regions tropicals, com Tailàndia o el Senegal. 

El hibisc conté abundants àcids orgànics, com l'àcid hibísic, màlic i tartàric, a més de mucílags, fitosterols i pectina, i es considera una font privilegiada de vitamina C. Destaca per les seves virtuts vitamíniques, aperitives, digestives i laxants.


És un remei ideal per despertar la gana, combatre l'acidesa estomacal, les indisposicions gastrointestinals amb espasmes, la gastroenteritis i el restrenyiment puntual.



 Autumn Berries Fall Decor Rosehips Two by PeonyandThistlePaper


Redwing and Rosehips, acrylic on canvas, by Angela Harding



via http://plantsandoils.hubpages.com/

Al fruit del roser silvestre se'l coneix com gavarrera, el qual té moltes propietats beneficioses per a la pell a més de ser emprat com a remei natural. El roser silvestre, també conegut com a rosa canina o rosa de gos, és una planta que sol florir a la primavera, i els seus fruits (les gavarreres) maduren a finals de l'estiu i l'inici de la tardor.

Té un color ataronjat brillant, encara que es troben espècies de color morat fosc i fins negres.

Parts utilitzades:

De la rosa canina s'utilitzen els seus fruits (la gavarrera), les seves fulles, pètals i fins i tot les arrels s'usen en salut i bellesa.

Propietats medicinals i estètiques del gavarrera:

Manté sa el col·lagen de la pell.
El seu oli essencial, usat externament, restaura la fermesa de la pell, ja que té propietats nutritives, rejovenidores i astringents en els teixits.
La gavarrera es pot menjar crua i fresca, i representa una rica font de Vitamina C, només cal treure les llavors. El seu alt contingut en Vitamina C oscil·la entre 1700 y2000 mg per cada 100 g de producte sec, així que es converteix en una de les millors fonts vegetals d'aquesta vitamina, molt millor que el kiwi, la taronja i fins i tot la llimona.
Els seus fruits contenen poderosos antioxidants els quals prevenen l'envelliment prematur a la pell i restauren els teixits i cèl·lules de tot el cos.
Es diu que és bo per prevenir infeccions de la bufeta, combat refredats i contagis.
Ajuda en casos de mareig i mal de cap.
En infusió ajuda a prevenir l'aparició de càlculs renals i biliars.
Té propietats diürètiques.
És antiinflamatori i cicatritzant.


via Kleinworth & Co

via http://science.howstuffworks.com/
Propietats per a la salut dels nabius
Els antocians i carotenoides són abundants en la composició de totes aquestes fruites del bosc. Des del punt de vista bioquímic es caracteritzen per posseir una elevada activitat antioxidant; neutralitzen l'acció dels radicals lliures que són nocius per a l'organisme. Aquestes propietats poden donar lloc a efectes fisiològics molt diversos; efectes antiinflamatoris i acció antibacteriana dels antocians, entre d'altres. Aquestes fruites contenen, a més dels antocians i carotenoides, altres antioxidants com la vitamina C. La ingesta dietètica d'aquestes substàncies potència nostre sistema immunològic o de defenses de l'organisme i contribueix a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars i fins i tot del càncer. Així mateix, la vitamina C té la capacitat d'afavorir l'absorció del ferro dels aliments, de manera que millora o prevé l'anèmia ferropènica. Existeixen certes situacions vitals en què les necessitats orgàniques de vitamina C estan augmentades, com embaràs, lactància, tabaquisme, ús de certs medicaments, estrès i defenses disminuïdes, pràctica esportiva intensa, càncer, sida i malalties inflamatòries cròniques. En aquestes situacions, el consum de baies silvestres riques en vitamina C està especialment indicat.

La fibra és un component molt abundant en aquestes fruites, pel que el seu consum habitual durant els mesos en què abunden pot resultar un remei per tractar el restrenyiment i l'atonia intestinal.

Els fruits quan encara estan verds, són rics en tanins, que els confereix aquesta sensació d'aspror al paladar i resulten astringents i refrescants, però un cop arriben a la seva completa maduresa, els tanins disminueixen i les fruites adquireixen propietats laxants, tòniques i depuratives.


 Retro Cornflowers, by late night cake


lustration for the Cornflower Fairy from Flower Fairies of the Garden/ Illustrator Cicely Mary Barker


[ Cornflower: Flores Ciani ] Botanical illustration by Beatrix Potter

El blauet, Centaurea cyanus, també anomenada rajola, és una herba de és una planta herbàcia la qual pot aconseguir altures de fins a un metre. La planta es caracteritza per la seva flor de color blau intens i amb una forma molt singular.

Es tracta d'una planta anual la qual és nativa d'Europa, tot i que fa temps va ser propagada per tots els continents (excepte per les zones àrides d'Àfrica). No obstant això, a causa de l'agricultura intensiva seva presència s'ha disminuït notablement.

En el passat es tractava d'una herba que era considerada plaga la qual solia afectar diversos cultius (blat de moro, civada, blat, entre d'altres). Avui dia el seu hàbitat natural es troba en perill a causa del desplaçament en recerca de camps fèrtils. Avui dia la planta s'ha aconseguit conservar gràcies al seu ús com a planta d'ornament.

En blauet posseeix mucílag, diversos flavonoides, així com tanins. També posseeix una rica quantitat de pigments (principalment la cianina) que li confereix els colors intensos que semblaven en les seves flors.

Del blauet resulta d'interès les flors, les quals es colectan cap al final de l'estiu i principis de la tardor.

Propietats terapèutiques.
De forma general es considera que les flors amb colors més intensos resulten més efectives en els diferents tractaments. A partir de les flors es poden preparar diferents remeis per prevenir infeccions i com antiinflamatori.
Encara que el seu ús més conegut és en ram de l'oftalmologia. L'aigua de blauet s'empra per rentats oculars que ajuden a alleujar irritació i ardor dels ulls. També serveix com un descongestionant ocular, per la qual cosa s'empra per al tractament de malalties com la conjuntivitis i la blefaritis.


Hi ha una altra gran quantitat d'usos que se li atribueixen a la planta, com ara diürètic, per ajudar a l'expulsió de líquids; antibiòtic, per a la prevenció d'infeccions; antifebril, per combatre la temperatura.

En prendre l'aigua de blauet es pot ajudar a diferents problemes digestius com és l'anorèxia, la manca de gana, i problemes de digestions lentes amb meteorisme.


Helen Dardik. fabric for kitchen materials


print & pattern - by Chloé Lefeuvre

Apple Chart // ILLUSTRATION by elizabethperson on Etsy

No ho dubti: res com consumir una poma al dia per preservar la salut del cor. El vell refrany anglosaxó 'an apple a day keeps the doctor away' (una poma al dia manté al metge lluny de tu) no podia resultar més encertat a tenor de les dades presentades durant la celebració del Congrés de Biologia Experimental 2011, a Washington (EUA).

Allà, investigadors de la Universitat de Florida, liderats per Bahram Arjamandi, han presentat les dades d'un estudi dut a terme amb 160 dones posmenopáusiques d'entre 45 i 65 anys. La meitat d'elles va consumir una poma al dia (75 grams diaris durant un any) mentre que la resta (el grup control) va ingerir la mateixa quantitat però de panses. A totes elles se'ls van realitzar analítiques als tres, sis i 12 mesos d'iniciar l'assaig.

"Els estudis amb animals han constatat que la pectina i els polifenols (quercetina i flavonoides, antioxidants que es troben sobretot a la pell d'aquesta fruita) milloren el nivell de metabolisme dels lípids i redueixen la producció de molècules inflamatòries relacionades amb el risc cardíac, com és la proteïna C reactiva ", destaca el doctor Arjamdandi.

També alguns treballs en humans han constatat els beneficis de la poma (rica en fibra, vitamines A i C, ferro, calci, magnesi, potassi i flavonoides) a l'hora d'ajudar a prevenir el càncer, les malalties coronàries o millorar la taxa de glucosa dels diabètics tipus 2.


martes, 27 de enero de 2015

Te i llibres: Emily Brontë i "Cims borrascosos"

Emily Jane Brontë (Thornton, 30 de juliol de 1818 - Haworth, 19 de desembre de 1848) va ser una poetessa i novel·lista britànica, germana de Charlotte Brontë i d'Anne Brontë. "Cims borrascosos"(Wuthering Heights), la seva única novel·la, està considerada com un clàssic de la literatura anglesa.


Wuthering Heights Emily Brontë 1847 Random House Publishers 1945 edition Illustrated with wood engravings by Fritz Eichenberg via http://www.scotiana.com/


via http://chic-type.com/blog/

Nascuda a Thornton, Yorkshire, Anglaterra, el 30 de juliol de 1818, Emily Jane Brontë va viure una vida tranquil·la a Yorkshire amb el seu pare clergue; el seu germà Branwell; i les seves dues germanes, Charlotte i Anne. Les germanes van gaudir de poesia i novel·les per escrit, que es van publicar sota pseudònims. Com a "Ellis Bell," Emily va escriure "Cims borrascosos" (1847) -la seva única novel·la publicada que va obtenir l'aclamació unànime de la crítica i gran èxit comercial. Emily Brontë va morir a Haworth, Yorkshire, Anglaterra, el 19 de desembre 1848 el mateix any que el seu germà Branwell.


Portrait of Anne, Emily, and Charlotte Bronte by their brother Branwell (c.1834). He later removed himself from the painting (resulting in the "column" between the girls). via http://www.dailymail.co.uk/

via http://pemberleypond.com/

Ella no era l'únic talent creatiu a la seva família, les seves germanes Charlotte i Anne van gaudir d'un cert èxit literari també. El seu pare havia publicat diverses obres durant la seva vida, també.

Emily va ser el cinquè fill del reverend Patrick Brontë i la seva dona, Maria Branwell Brontë. La família es va traslladar a Haworth a l'abril de 1821. Només uns mesos més tard, la mare de Brontë va morir de càncer; la seva mort va ser gairebé NOU mesos després del naixement de la seva germana, Anne. La germana de la seva mare, Elizabeth Branwell, va venir a viure amb la família per ajudar a tenir cura dels nens.

A l'edat de 6, Emily va ser enviada a l'escola de les Filles del Clergat 'en Cowan Bridge amb Charlotte i les seves dues germanes grans, Isabel i Maria que va caure greument malaltes i van tornar a casa, on van morir de tuberculosi en 1825. El seu pare, va decidir, doncs, que totes les seves filles tornessin a casa.
A casa, a Haworth, Emily gaudia de la seva vida tranquil·la. Llegia molt i va començar a inventar històries amb els seus germans i així van néixer els contes inspirats en els soldats de joguina de Branwell. El 1835,  Emily  se'n va anar amb Charlotte a l'escola de la senyoreta Wooler en Roe Head, on Charlotte havia de treballar com a professora. Però es va quedar només uns mesos abans de tornar a Haworth.

Venint d'una família pobra, Emily va tractar de trobar feina com a  mestre d'escola al setembre de 1837, però va deixar la seva posició el març de l'any següent. Emily i la seva germana Charlotte van anar a estudiar a Brussel·les el 1842, però la mort de la seva tia Elizabeth les  va obligar a tornar a casa.


Huddersfield West Yorkshire ... England UK. Photo by Mike Carter


via http://charmaineolivia.tumblr.com/

'Cims Borrascosos'

Algunes de les obres més primerenques conegudes d'Emily transcorren en un món fictici anomenat Gondal, que va crear amb la seva germana Anne. Ella va escriure prosa i poemes sobre aquest lloc imaginari i els seus habitants. Emily també va escriure poesia. La seva germana Charlotte va descobrir alguns dels poemes d'Emily i va tractar de publicar-los juntament amb el seu propi treball i alguns d'Anne. Les tres germanes utilitzen pseudònims masculins per als seus escrits- Poemes de Currer, Ellis i Acton Campana. Publicat el 1846, el llibre només va vendre unes quantes còpies i va rebre poca atenció.

Fent servir el nom d'Ellis Bell, Emily Brontë va publicar el seu treball definitiu, "Cims borrascosos", el desembre de 1847. La novel.la explora la vida de dues famílies -la Earnshaw i els Linton-a través de dues generacions i les seves cases senyorials, Cims borrascosos i Granja de els Tords. Heathcliff, un orfe adoptat pels Earnshaw, és la força motriu de l'acció. De primer, motivat pel seu amor per  Catalina Earnshaw, i després pel seu desig de venjança en contra dels que creu que el van rebutjar.



"I cannot live without my life! I cannot live without my soul!” - Heathcliff, Wuthering Heights


via http://charming-lifepattern.blogspot.com.es/

 Va ser només després de la mort de l'Emily que el llibre va desenvolupat la seva reputació com una obra mestra literària. Va morir de tuberculosi el 19 de desembre de 1848, gairebé dos mesos després que el seu germà, Branwell, sucumbia a la mateixa malaltia. La seva germana Anne també va caure malalta i va morir de tuberculosi el següent mes de maig.

L'interès en el treball i la vida de les germanes Brontë es manté ben viu fins el dia d'avui. La casa parroquial on  els Brontë va passar gran part de la seva vida ara és un museu. La Societat Brontë opera el museu i treballa per preservar i honorar el treball de les germanes Brontë.

 Chalkboard Art |Whatever our souls are made of... | Wuthering Heights | Emily Bronte via Etsy


via https://www.etsy.com/es/shop/WritersWire


via http://www.usurnsonline.com/

martes, 16 de diciembre de 2014

El recomenat del mes - Tés de Nadal!

Aquest mes tan especial, us proposem una sel.lecció dels nostres tes nadalencs, on segur que hi trobareu opcions per a tots els gustos: Te Negre Nadalenc, Verd Sencha de Nadal, Pu-erh de Nadal i Rooibos "Bon Nadal".




Potser la millor manera d'acompanya qualsevol de les nostres varietats de tes nadalencs en un "christmas Afternoon Party" que les famoses "Gingerbread Cookies", així que us expliquen breument la història de com els "homenets de pà de gingebre" van arribar a les taules nadalenques.



 via Just Imagine - Daily Dose of Creativity


via http://spaceforinspiration.blogspot.com.es/

A la història dels aliments troben moltes referències al fet que el gingebre s'ha fet servir per aromatitzar aliments i begudes des de l'antiguitat. Les "Gingerbread Cookies", tal com les coneixem avui, provenende tradicions culinàries europees medievals, on les Galetes de gingebre ocupen un lloc destacat en les taules de Nadal del nord d'Europa.
Per què en diem pa de gingebre?
"La consistència del pa de gingebre té poca semblança amb el pa, de manera que no és cap sorpresa que de pa de gingebre no té relació etimològica amb el pa. Originalment era, al segle XIII, gingerbras, una paraula presa de l'Antic francès que significa 'el gingebre conservat'. Però a mitjan segle XIV, el pa havia començat a reemplaçar -bras, i era només qüestió de temps abans de produir-se el canvi. Una de les receptes més antigues conegudes es troba al llibre de cuina del segle XV "Bona cuina", on s'explica que es pot fer amb les engrunes de pa bullit a la mel amb gingebre i altres espècies. Aquest és l'ancestre directe del pa de gingebre modern en què la melassa ha substituït la mel. "
--- Un AZ de menjars i begudes, John Ajuntament [Oxford University Press, Oxford] 2002 (Pàg. 142)


Gingerbread Cookies by pastryaffair via Flickr



Gingerbread Trio (Little House Needleworks) by loretoidas via Flickr

Sobre les formes de pa de gingebre "Gingerbread van ser ... elaborades amb  motlles de fusta. Els motlles de vegades eren molt grans i elaborats i bellament tallat. A Anglaterra, aquests articles de confiteria es compraven a les fires i, juntament amb altres dolços, eren coneguts sota el nom col·lectiu de "carenats". L'hàbit de donar forma a les figures de pa de gingebre dels homes i els porcs, especialment per Bonfire Night (5 de novembre) sobreviu a la Gran Bretanya ". --- Oxford Companion to Food, Alan Davidson [Oxford University Press, Oxford] segona edició, 2006 (Pàg. 339)



via http://luluto.blogspot.com.es/

miércoles, 10 de diciembre de 2014

La promo de la setmana - Teteriaonline/myshopify! Compra a Facebook amb 30% descompte

Les Promos del Dimecres - Teteriaonline/myshopify! Emporta't un descompte del 30% comprant a la nova botiga online de Facebook. Disponible des de les 0:00 del dc 10/12 fins les 0:00 del dj 11/12. Indispensable: Seguir-nos a Facebook/Twitter/Pinterest/Tumblr o registra't a teteriaonline.cat/. També per mail: teteriaonline@gmail.com.