El recomenat de la quinzena - Infusió "Depura-te". Ingr: poma, gavarrera, hibisc, papaia, mores, maduixa, gerds, taronja, nabius, panses de Corint i maracujà.
El còctel ideal per ajudar el nostre organisme a posar-se a punt després del relax i els petits plaers de les vacances. El nostre cos acumula toxines i líquids i les tisanes depuratives, complementades amb una alimentació sana, ens ajuden a netejar-lo i tornar a reempendre amb energia la tornada a la normalitat.
Aquesta quinzena , tasta-la amb un 30 % de descompte:
Al llarg del temps, les fruites i verdures s'han emprat com a medicina natural per tractar diversos transtorns. Les infusiones o tisanes són una de les receptes tradicionals més emprades, i les fórmules han passat de generació en generació i arriben fins nosaltres millorades i pensades també per ser una agradable manera de cuidar-se.
- La poma és una de les fruites més populars i tradicionalment coneguda com la fruita de la salut, en anglès diuen: "An apple a day keeps the doctor away ".
Se li atribueixen moltes propietats curatives, a part del seu reconegut poder diürètic. Són riques en pectina, bona aliada contra el colesterol i la diabetes, i tenen propietats antiinflamtòries de l'aparell digstiu, gràcies a que la pectina pot ser a la vegada, un laxant suau o bé, astringent. Són moltes les varietats existents al mercat i el seu preu molt atractiu.
A part del seu consum directe se sol fer compota de pomes, suc, gelees, pastissos i altres moltíssims més postres molt populars.
S'empren en moltes infusions de fruites un cop dessecades.
- El gerd, coneguda també com maduixa del bosc, és un bell fruit del gerd o sangüeso, planta que creix silvestre en tots els països de clima tempeart, molt utilitzada en centenars de receptes que enriqueixen la gastronomia típica de països del centre i del nord d'Europa.
És una fruita que aporta una quantitat destacable de fibra, que millora el trànsit intestinal. Constitueix una bona font de vitamina C, àcid cítric i àcid elàgic, flavonoides i folats, minerals com el potassi, el magnesi i el calci.La vitamina C té acció antioxidant, igual que l'àcid elàgic i els flavonoides (pigments vegetals). Aquesta vitamina intervé en la formació de col · lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. L'àcid cítric, té una acció desinfectant i potencia l'acció de la vitamina C. L'àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i formació d'anticossos del sistema immunològic.
- El nabiu és una baia que creix del petit arbust homònim de la família de les Ericácees que produeix fruits de color fosc, blavós o rogenc, rics en antocians, pigments vegetals que els confereixen el seu color característic.
La fibra és un component molt abundant en aquestes fruites, pel que el seu consum habitual durant els mesos en què abunden pot resultar un remei per tractar el restrenyiment i l'atonia intestinal.
Els fruits quan encara estan verds, són rics en tanins, que els confereix aquesta sensació d'aspror al paladar i resulten astringents i refrescants, però un cop arriben a la seva completa maduresa, els tanins disminueixen i les fruites adquireixen propietats laxants, tòniques i depuratives.
Particularment, els nabius són ideals per combatre infeccions i per millorar la circulació perifèrica. El suc de nabius de la varietat vermella, exerceix una sorprenent acció antisèptica i antibiòtica sobre els gèrmens causants de les infeccions urinàries, especialment sobre l'Escherichia Coli. En cas de cistitis, es recomana la presa d'un got gran ple d'uns 300 mil · lilitres de suc fresc diari, durant un a tres mesos, com a tractament i profilaxi.
A més, els nabius contenen àcid quínic, substància que s'elimina i acidifica l'orina, de manera que evita que es formin càlculs o litiasi renal de fosfat càlcic, no d'un altre tipus de càlculs.
- La popular mora silvestre, és en realitat esbarzer, també anomenada gerd negre. Es tracta d'un fruit que creix en arbustos de la família de les Rosàcies, la qual inclou més de 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustos i arbres.
Aquestes fruites són de baix valor calòric per la seva escassa aportació d'hidrats de carboni. Són especialment riques en vitamina C. En general, les baies silvestres són bona font de fibra, que millora el trànsit intestinal, i de potassi, ferro i calci , tanins d'acció astringent i de diversos àcids orgànics. No obstant això, el que en realitat caracteritza a aquestes fruites és la seva abundància de pigments naturals (antocians i carotenoides) d'acció antioxidant. En l'alimentació humana, aquest tipus de fruites constitueixen una de les fonts més importants d'antocians, que els confereixen el seu color característic i que estan al costat amb àcids orgànics tals com l'àcid oxàlic o l'àcid màlic, responsables també del seu sabor. La vitamina C té acció antioxidant, igual que els antocians i carotenoides. Aquesta vitamina intervé en la formació de col · lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl · lula.
- Les maduixes i els maduixots creixen al maduixera , planta que pertany a la família de les Rosàcies i són unes de les fruites més apreciades que evoquen l'inici de la primavera . La avantpassada de la maduixa que es consumeix a Europa és americana . La maduixa que coneixem actualment va ser introduïda a Europa pels primers colons de Virgínia ( Estats Units ) .
A causa de la seva particular composició , aquestes fruites posseeixen un efecte diürètic beneficiós en cas d'hiperuricèmia o gota i litiasi renal ( afavoreix l'eliminació d'àcid úric i les seves sals ) , hipertensió arterial o altres malalties associades a retenció de líquids .
Maduixes i maduixots són una bona font de fibra . A aquest nutrient se li atribueix un destacat efecte protector de l' organisme , a causa d'un mecanisme de segrest de substàncies potencialment nocives . La fibra " atrapa " determinats compostos ( àcids biliars , colesterol ... ) que són excretats juntament amb la femta , el que beneficia les persones amb hipercolesterolèmia o litiasi biliar . També accelera el trànsit intestinal , reduint el temps de contacte d'algunes d'aquestes substàncies nocives amb el teixit intestinal , el que prevé o millora el restrenyiment i redueix el risc de càncer de còlon .
via drenculture on Etsy
- El taronger dolç és el més conreat de tots els cítrics, sent l'espècie més important del gènere Citrus. Després ella li segueixen en importància els seus parents més propers: mandariners, llimoners, aranges, llimoners i kumquats. No s'ha de confondre el taronger dolç amb l'amarg (Citrus aurantium L.), conreat des d'antic com a arbre ornamental i per obtenir fragàncies dels seus fruits.
Les taronges, gràcies al seu agradable sabor ia les seves propietats refrescants, constitueixen una de les principals fruites de taula, i són molt populars i consumides per tota la població.
La taronja i el seu suc són font excel · lent de vitamina C, flavonoides i betacarotè, per la qual cosa aquesta fruita es considera especialment interessant per a la salut cardiovascular. Aquestes substàncies tenen funció antioxidant; inhibeixen l'oxidació de l'anomenat "colesterol dolent" (LDL-c) i impedeixen que aquest es dipositi a les parets dels vasos sanguinis i prevenen d'aquesta manera l'aterosclerosi. Aquestes substàncies tenen capacitat antioxidant; combaten l'acció nociva dels radicals lliures, substàncies responsables del desenvolupament de malalties cardiovasculars, degeneratives i de càncer.
Una taronja mitjana o un got de suc cobreixen pràcticament el 100% de les recomanacions de vitamina C, que són de 60 mil · ligrams per una persona adulta. Tanmateix, hi ha situacions que augmenten els requeriments d'aquest nutrient: tabaquisme, alcoholisme, presa de certs medicaments, embaràs i lactància, estrès, defenses disminuïdes, la pràctica intensa d'esport, el càncer, la sida, les malalties infeccioses i les inflamatòries cròniques , com el reumatisme.
En aquests casos, està particularment recomanat el consum habitual de taronges. I per a la resta de la població, menjar, pot reportar més beneficis durant els mesos hivernals i en els canvis estacionals, quan són freqüents els alts i baixos en el sistema de defenses, i s'és propens a contraure refredats o infeccions.
El maracujà: són diverses les espècies de la família de les Pasiflorácees que donen fruits comestibles , entre ells la fruita de la passió o maracuià , de sabor lleugerament acídul i molt aromàtica . Altres espècies enfiladisses de la mateixa família són importants com a plantes ornamentals . És una fruita dolça , refrescant i de fàcil consum , rica en substàncies d'acció antioxidant , motiu pel qual el seu consum és adequat , tenint en compte a més les seves propietats nutritives , per a tota la població : infants i joves , adults , esportistes , dones embarassades o mares lactants i persones grans .
Per la seva aportació de provitamina A i vitamina C , es recomana el seu consum especialment als que tenen un major risc de patir mancances d'aquestes vitamines : persones que no toleren els cítrics , el pebrot o altres vegetals , que són font gairebé exclusiva de vitamina C en la nostra alimentació , per a qui han de dur a terme una dieta baixa en greix i per tant amb un contingut escàs de vitamina a o per persones les necessitats nutritives estan augmentades . Algunes d'aquestes situacions són : períodes de creixement , embaràs i lactància materna . Així mateix , el tabac , l'abús de l'alcohol , l'ús de certs medicaments , l'estrès i defenses disminuïdes , l'activitat física intensa , el càncer i la Sida , i les malalties inflamatòries cròniques disminueixen l'aprofitament i produeixen mala absorció de nutrients .
via tumblr.com
via http://pinterest.com/idenconvey/
L' hibisc s'obté dels calzes de les flors d'una planta anomenada Hibiscus sabdariffa, que es deixen assecar i quan es barregen amb aigua calenta sorgeix la infusió en qüestió. El seu origen és antic, ja que porta utilitzant aquesta varietat des de fa segles. Sudan és el lloc en què es crien aquest tipus de plantes ja que requereixen un clima humit i calorós per poder créixer. Entre els seus múltiples beneficis, l'hibisc és un aliat perfecte per reduir la hipertensió.
Nombrosos estudis realitzats amb persones que tenien la tensió molt alta han demostrat que després d'ingerir una infusió al dia d'aquesta herba, al llarg d'uns mesos van reduir els seus valors pel que fa a tensió es refereix. També conté altes dosis d'àcid cítric i àcid ascòrbic, dos potents antioxidants que ajuden a protegir les cèl · lules de les agressions que pateixen diàriament a causa dels radicals lliures i que fan que aquestes es deteriorin i envelleixin prematurament. Els antioxidants frenen aquest procés, sobretot en persones com els esportistes que pateixen una major oxidació a causa de la pràctica de l'exercici.
via http://thewidowflannigan.tumblr.com
- La gavarrera: a aquest roser silvestre se'l coneix com rosa canina o rosa de gos, és una planta que sol florir a la primavera, i els seus fruits (dels rosers silvestres) maduren a finals d'estiu i l'inici de la tardor.De la rosa canina s'utilitzen els seus fruits (la gavarrera), les seves fulles, pètals i fins i tot les arrels s'usen en salut i bellesa.
La gavarrera es pot menjar crua i fresca,i representa una rica font de Vitamina C, només cal remoure les llavors. El seu alt contingut en Vitamin a C oscil · la entre 1700 i 2000 mg per cada 100 g de producte sec, així que es converteix en una de les millors fonts vegetals d'aquesta vitamina millor que el kiwi, la taronja i fins i tot la llimona.
Els seus fruits contenen poderosos antioxidants els quals prevenen l'envelliment prematur a la pell i restauren els teixits i cèl · lules de tot el cos.
- Es diu que és bo per prevenir infeccions de la bufeta, combat refredats i contagis.
- Ajuda en casos de mareig i mal de cap.
- En infusió ajuda a prevenir l'aparició de càlculs renals i biliars.
- Té propietats diürètiques.
- És antiinflamatori i cicatritzant.
- Té propietats antidiarreiques.
- Té un bon contingut de vitamines A, D i E, i flavonoides antioxidants.
A la segona guerra mundial, els escolars a Anglaterra eren assignats amb la tasca de recol · lectar gavarreres, amb els quals elaboraven un xarop amb un alt contingut en vitamina C. Amb aquest xarop podien substituir el consum de taronja a causa que la importació d'aquest fruit era impedit pel bloqueig naval dels alemanys.
via http://pinterest.com/emilyproud/
via http://jomobimo.tumblr.com
La papaia és una fruita tropical amb moltes denominacions,no obstant això, el nom més descriptiu per aquesta gran aliment és Fruita de l 'Arbre de la Bona Salut.
Aquest nom sintetitza a la perfecció les propietats beneficioses de la papaia que a continuació descriurem.
En primer lloc actua com a laxant suau a causa del seu contingut en fibra, per la que combat el restrenyiment i permet regularitzar de manera natural el trànsit gastrointestinal.
També posseeix un enzim anomenat papaïna de funció similar a la pepsina estomacal, la funció és digerir proteïnes. Per això, la papaia afavoreix la digestió estomacal i calma la inflamació i dolor de l'estómac a causa que la papaïna té propietats analgèsiques.
La papaia és molt rica en vitamina C per la qual cosa té un gran poder antioxidant i reforça les defenses de l'organisme.
La papaia té calci, fòsfor, vitamina A, vitamina C i quantitats mínimes de ferro, vitamina B1, vitamina B2 i niacina. També s'ha dit que el suc de la papaia pot treure taques de la pell i millorar èczemes o reaccions al · lèrgiques.
via http://alicetaitblog.tumblr.com
via http://www.mangofrooty.blogspot.com.es/
- Les panses: que el raïm són un excel · lent aliment per al nostre organisme tots ho sabem, però després hi ha la cara b del raïm, es tracta de les panses, a les que molta gent menysprea i no consumeix. És important que sapiguem els beneficis que aquestes tenen per al nostre organisme, que són molts.
Les panses, com el seu nom indica, són raïms deshidratats, ja que simplement es deixen a assecar fins que es queda un fruit dolç i de color fosc. Aquest tipus de fruit molta gent l'associa amb la fruita seca, encara que en essència no deixen de ser una fruita i conservar part dels beneficis que ens brinda el raïm. Malgrat tot, les panses no són molt apreciades per tots, ja que moltes persones les rebutgen sense saber com de beneficioses poden resultar per al seu organisme.
Les panses són sobretot una gran font d'energia, ja que contenen altes dosis d'hidrats de carboni. Per aquest motiu és molt recomanable el seu consum en esportistes i persones que mantenen una alta activitat. En estar seques el concentrat nutricional és més gran, ja que el raïm ha perdut l'aigua i s'han quedat els sucres que són els causants del característic gust de les panses i el seu alt contingut energètic.
via http://pinterest.com/roccodispirito/
