viernes, 28 de marzo de 2014

NO ABRAS LOS OJOS (Roca Editorial, 2011) John Verdon 9/10

John Verdon trabajó como director creativo en varias agencias publicitarias de Manhattan durante 32 años, hasta que se trasladó a vivir al norte del estado de Nueva York en un entorno rural, al igual que su protagonista. 
Se puso a escribir ya pasados los 60 años para entretener a su mujer.Así que se sentó a la mesa con dos únicas premisas en la cabeza: elegir un género que le permitiera disfrutar del proceso de escritura (el suspense) y escribir una historia que hiciera pasar un buen rato a su mujer. 
Definido por la crítica como escritor tardío con una concepción literaria próxima a Thomas Harris, Harlan Coben o Michael Connelly, logró con su primera novela, la íntriga policiaca Sé lo que estás pensando (2010), un notable recibimiento comercial. El libro presentaba al personaje Dave Gurney, un policía retirado de Nueva York. 
Según el autor su aproximación al género tiene más que ver con la arqueología, con tirar del hilo que asoma, de la punta de una ruina bajo la que se esconde una ciudad subterránea, que con efectistas fuegos artificiales o desesperados investigadores. 


Ha pasado un año desde que el ex detective de la policía de Nueva York consiguió atrapar al asesino de los números y, aunque es su intención retirarse definitivamente junto a su esposa Madeleine, un nuevo caso se le presenta de forma imprevista. Una novia es asesinada de manera brutal durante el banquete de bodas, con cientos de invitados en el jardín y ese es un reto al que es imposible resistirse. Todas las pistas apuntan a un misterioso y perturbado jardinero pero nada encaja: ni el móvil, ni la situación del arma homicida y sobre todo, el cruel modus operandi.

Gurney no acaba de encajar en el bucólico mundo rural que colma todas las ansias y deseos de su esposa.
La primera escena del libro, con Gurney recién levantado, café en mano, intentando concentrarse en la cuestión de si debe abonar o no la esparraguera es de por sí definitoria. Sobre el personaje, planea constantemente una especie de bruma, ecos dolorosos del pasado que Dave Gurney se resiste a dejar atrás...no así su esposa Madeleine, extasiada ante la pureza del paisaje no contaminado que los envuelve. De ahí, su intensa reacción cuando se ve personalmente involucrada en los acontecimientos que rodean a la lenta y difícil resolución del caso.

Debo confesar mi devoción no tanto por el autor, cómo por su personaje. Me fascina Gurney, casi puedo ver los engranajes de su mente en funcionamiento cuando tira de ese detalle trivial pero significativo o cuando se pregunta hacía dónde le conduce todo lo que sabe.
También comprendo mejor a Madeleine después de tres novelas, entiendo su ironía y su sarcasmo y la desesperación con que se aferra a su pequeño "paraíso", consciente de que Gurney no encaja allí de forma permanente.

También confieso que en las tres novelas que he leído de Verdon, he intuido con bastante claridad la identidad del asesino a mitad del relato ( sospecho que esa es la intención del autor )pero eso no ha disminuido para nada el interés y la avidez con que he devorado el libro hasta el final.

Majestuoso. Impecable. Recomendable al 100%.

viernes, 21 de marzo de 2014

Clàssics del Divendres: Avui cinema amb... Johnny Guitar - Nicholas Ray ( 1954 )



La relació sentimental entre Vienna, la propietària d'un saló situat als afores d'una ciutat de l'Oest, i Johnny Guitar, un pistoler amb el qual es torna a trobar en un difícil moment, constitueix tot un clàssic....Un clàssic entre clàssics, però uns dels oblidats: Potser és millor així; és tot un plaer redescobrir una pel.lícula com aquesta: En el seu moment, se la va considerar un pel.lícula feminista, amb el personatge de Joan Crawford com una lluitadora capaç de fer front i sortirse'n tota sola en un món dominat absolutament dominat pels homes.

Tots recordem aquest fragment del diàleg entre Vienna i Johnny: "digue'm una mentida, digue'm que tots aquests anys m'has estat esperant..." i la mirada dura com l'acer de la Vienna mentre repeteix paraula per paraula tot allò que vol sentir en Johnny..




 El director Nicholas Ray, un dels personatges més interessants de la seva època a Hollywood, s'aparta de les normes del western , que ja després de la segona guerra mundial buscava una vessant més instrospectiva i psicològica, per narrar l'enfrontament entre dos personatges femenins molt més forts que qualsevol dels homes de la pel.lícula: Vienna ( magnífica Joan Crawford ) i la reprimida Emma ( no menys esplèndida Mercedes McCambridge ). El poder, la venjança, les passions reprimides a les remotes planúries verges de l'Oest on s'espera l'arribada del ferrocarril portaran l'acció d'aquest drama romàntic a una espiral de violència o cap dels personatges no pot escapar del seu passat.











El recomenat de la quinzena - Te Blanc "Cava i maduixes"

Aquesta quinzena us proposem tastar un dels nostres tes més delicats i exquisits: Te Blanc "Cava i Maduixa".
Ing: Te Blanc Pai Mu Tan, Te Verd China Sencha, Te Oolong, rodanxes de bacora, làmines de maduixa, pètals de violeta i aroma natural.
Troba'l aquí amb un 30% de descompte:EL TE DE LA QUINZENA



El te blanc (xinès tradicional: 白茶, xinès simplificat: 白茶, pinyin: báichá) és un te lleument oxidat, conreat i collit exclusivament a la Xina, primàriament a la província de Fujian.
El te blanc prové dels delicats rovells i fulles joves de la planta Camellia sinensis originària de la Xina. Aquests rovells i fulles s'assequen als raigs del sol i són lleugerament processades per prevenir l'oxidació o la futura fermentació. Això preserva les característiques de sabor del te blanc. 
El nom "te blanc" deriva de les vellositats platejat-blanc en els rovells encara no oberts de la planta de te, que donen a la planta una aparença blanquinosa.

El te blanc es va originar a la Xina , però , la història del te blanc és controvertida i complicada . Trobar una cita adequada no és tasca fàcil quan es tracta de tes Xinesos perquè el coneixement és en general transmès de forma oral . Estudiosos i mercaders generalment divergeixen sobre quan va començar la producció de te blanc ( com és conegut actualment a la Xina ) . El que se sap és que el que es coneix avui com te blanc va ser creat el les últimes dues centúries . El te blanc va aparèixer per primera vegada en una publicació Anglesa el 1876 , on se'l va categoritzar com un te negre perquè no és cuit inicialment com el te verd , per desactivar els enzims i els microbis externs.Però és sabut que per a aquesta època Hanson només identificava , entre te negre i verd .


Hihg Tea by Reani via Etsy


Tea Time via http://littlegreybook.tumblr.com/

Com el te negre i el te verd , el te blanc també deriva de la planta Camellia sinensis . A causa d'això , el te blanc comparteix moltes de les mateixes propietats químiques i efectes sobre la salut de la resta de tes . 
La particular quantitat de compostos polifenòlics presents en les varietats de te , des d'un tipus de te blanc a un altre , sovint se superposen amb els trobats en el te verd . S'ha demostrat que aquests compostos protegeixen al cos contra certs tipus de càncer in vitro i in vivo
Millora la funció cardiovascular: Les catequines , un grup de Polifenols Antioxidants trobats en el te blanc , s'ha provat que redueixen el colesterol , disminueixen la pressió sanguínia , i milloren les funcions de venes i artèries , reduint el risc de malalties cardiovasculares.
Antibacterianes i antivirals: Els antioxidants presents en el te blanc poden ajudar a enfortir el sistema immunitari , particularment en animals i humans immunocompromesos 


I love tea via http://www.tumblr.com/


Summer issue, Chinese publication ROUGE by Jo Bird

La bàcora és el fruit de la primera de les dues collites (juny a juliol ) que produeix la figuera ( Ficus carica ) . Resulta molt apreciada en ser més gran que la figa , però no és tan dolç com ella . Té forma de pera i presenta diferents coloracions , depenent de les varietats . 
Aquest fruit té un elevat contingut en aigua i hidrats de carboni en forma de glucosa , fructosa i sacarosa , pel que el seu valor en calories és molt alt . També és rica en fibra ( 2,5 g per cada 100 g ) , minerals com el potassi ( 235 mg per 100 g ) , magnesi ( 20 mg per 100 g ) , calci ( 38 mg per 100 g ) , i vitamina C i provitamina A amb propietats antioxidants .

La bàcora és coneguda des de la remota antiguitat i ja formava part de les diverses cultures de la conca mediterrània des dels temps dels Faraons . En la cultura grega era considerada una menja , el predilecte de Plató , i l'aliment recomanat per Galè als participants dels Jocs Olímpics .


Figs and raspberries, Illustration by Gillian Blease

Fig jam recipe watercolor by lucileskitchen via Etsy

Les maduixes es conreen sobretot pel seu ús en la gastronomia . La maduixa és una fruita del bosc adequada en règims dietètics , atès que té escassa concentració de glúcids . Es consumeixen soles o barrejades amb sucre , sucre i vi , sucre i nata , suc de taronja , en gelats , melmelades i també són molt apreciades en rebosteria com dolços , pastissos , pastissos ,...
Les fulles tendres es poden consumir com a verdura , encara que és infreqüent aquest ús . Les fulles s'hauran de recollir quan la planta estigui ben florida , les arrels , quan es trobi a punt d'assecar-se , i els fruits ben madurs , de color rosat intens . Sempre s'ha de conservar a l'ombra i en un lloc resguardat de la calor i de la humitat .
. S'empra com a planta medicinal , amb les següents propietats :
Diürètiques i antireumàtiques : 3-4 tasses diàries de la infusió de les fulles i les arrels ens ajuden contra l'àcid úric , gota i artritis .
Anticolesterol : la gran quantitat d'àcid ascòrbic , així com de lecitina i pectina continguda en els seus fruits , la fan ideal per a disminuir el nivell de colesterol de la sang .
Antiinflamatòries : una infusió de les fulles és beneficiosa per a les inflamacions de l'intestí . La cocció de les arrels ajuda a disminuir les inflamacions artrítiques .
Astringents : beure 3-4 tasses diàries de la cocció de les seves fulles és útil contra la diarrea . Les infusions de fulles seques són molt astringents i poden utilitzar-se per curar les nafres de la boca .
Mineralizants : els seus fruits , molt rics en vitamina C , tenen virtuts antianèmiques i reconstituents . Resulten molt adequats en l'època de creixement .
Les fulles picades i aplicades sobre la pell constitueixen un bon remei per evitar les arrugues .



Old Strawberries by selphie10 via Flickr


Strawberry Tea by ArtCoffeeWords via Etsy


Fresh Strawberries Ilustration by alittlesweetness via Etsy

Els grecs antics consideraven la violeta un símbol per a la fertilitat i l'amor, utilitzada per tant assíduament en pocions per a tal fi i com a remei per tractar mals de cap, marejos, tos, congestió i més. 
La violeta (Viola odorata) té usos medicinals i comestibles, utilitzant tant les flors com les fulles per elaborar un xarop tradicional de la medicina alternativa o natural per tractar les malalties respiratòries associades a la congestió, tos i mal de coll. 
 
Les flors de la Violeta són comestibles preparant en amanides, en gelatina i confitades per a la decoració, la seva arrel conté un alcaloide anomenat "violí" que és emètic (que causa vòmits), utilitzada en decocció l'arrel seca és laxant.


Sweet Violets by Big Print Little via Flickr


               Victorian Violets. Poetry..via http://ladylimoges.tumblr.com/


domingo, 16 de marzo de 2014

EL GUARDIÁN INVISIBLE - ( Ed.Destino, 2013 ) Dolores Redondo 6,5/10

Dolores Redondo (Donostia-San Sebastián, 1969) estudió Derecho y Restauración gastronómica, y durante algunos años se dedicó a los negocios, entre otros, tuvo un restaurante propio.

Comenzó escribiendo relatos cortos y cuentos infantiles. En 2009 publicó su primera novela, Los privilegios del ángel (Eunate Editorial) y en enero de 2013 publicó El guardián invisible, primer volumen de la Trilogía del Baztán.

Actualmente vive y escribe en la Ribera Navarra.


Sinopsis: 
En los márgenes del río Baztán, en el valle de Navarra, aparece el cuerpo desnudo de una adolescente en una circunstancia que lo relacionan con un asesinato ocurido en los alrededores un mes atrás.

La inspectora de la sección de homicidios de la policía foral, Amaia Salazar, será la encargada de dirigir una invesitgación que la llevará de vuelta a Elizondo, una pequeña población de la que es originaria y de donde ha tratado de huir toda su vida. Enfrentada con las cada vez más complicadas derivaciones del caso y con sus propios fantasmas familiares, la investigación de Amaia es una carrera contrarreloj para dar con un asesino que puede mostrar el rostro más aterrador de una realidad brutal al tiempo que convocar a los seres más inquietantes de las leyendas del Norte...
Me confieso decepcionada por la novela, después de haber leído incontables comentarios que hablaban maravillas sobre ella, me ha sabido a poco, me ha costado creerme la historia, las relaciones familiares, y no me ha  gustado en absoluto la resolución del libro.
Suele pasar...cuando se ha hablado tanto y tan bien, las expectativas crecen demasiado.

Reconozco que está muy bien escrita y enlaza con interesantes discursos sobre antropología y mitos de la zona, que a pesar de lo interesantes que resultan, no acaban de encajar en la historia. No con la extensión y erudición que la autora pretende dar a simples comentarios....

Es una novela de personajes femeninos, eso está claro....pero eso no quiere decir que los masculinos deban quedar en meros estereotipos, sin "chicha ni limoná". Claro exponente es el personaje del marido de la inspectora Salazar: americano, guapísimo, escultor ocioso que acompaña a su mujer dónde sea sin mayores problemas, dejándolo todo.

El resto de hombres no sale muy bien parado que digamos.
Creo que parte del excesivo lastre que arrastra la novela, es el peso que la historia familiar de la propia Amaia, a mi juicio excesivo, con un personaje tremebundo e irreal.

A pesar de todo, es una novela entretenida y cómo dije antes, muy bien escrita; pero me falta algo...ese toque especial de los verdaderos arquitectos de la novela negra.

Con la gran importancia que tiene la historia familiar de Amaia en la novela, no dejo de preguntarme que pasará en los dos títulos restantes de la trilogía. ¿Se acabará la serie de la inspectora Salazar cuando se solucione sus problemas con su turbulento pasado?






sábado, 15 de marzo de 2014

Primavera en Òdena: Blogger Traveller Marzo


Coincidiendo con el primer aniversario de su fantástica iniciativa, Paty de Mi Dulce de Melocotón, nos da la opción de elegir libremente para la publicación del mes de marzo. Así que, simplemente he cruzado mi puerta y echado a andar. Y esto es lo que he encontrado: llegó la primavera!
Feliz #bloggertraveller !!!













Para seguir viendo sitios y momentos increíbles, solamente teneis que pasar por aquí.

jueves, 6 de marzo de 2014

A DE ADULTERIO ( Ed. 1982 ) - Sue Grafton 10/10

Dice la escritora norteamericana Sue Grafton que la trama para la primera novela protagonizada por su ya icónica detective, Kinsey Millhone, se le ocurrió durante su propio proceso de divorcio cuando sintió deseos irrefenables de asesinar a su marido. Así que pensó: por qué no escribo un libro sobre ello y gano dinero???
Sue Grafton nació en 1940 en Louisville, donde se licenció en lengua y literatura inglesas. En 1962, casada por segunda vez, se desplazó a California y empezó a escribir su primera novela que se publicaría en 1967. Casada felizmente por tercera vez, trabajó en Hollywood como guionista y adaptadora de películas y series de televisión hasta finales de los setenta cuando regresó de nuevo a la novela. Le llevó cinco años concebir el personaje de Kinsey  y la idea de desarrollar sus aventuras en una serie alfabética. El primero, "A de Adulterio" salió a la luz en 1982 y en 2013 llegó "W is for Wasted".
La autora también acaba de publicar y embarcarse en una gira explicando la historia de su personaje en el libro "Kinsey y yo".


"Me llamo Kinsey Millhone. Soy investigadora privada con licencia expedida por las autoridades del estado de California. tengo treinta y dos años, me he divorciado dos veces y no tengo hijos. Anteayer maté a una persona y el hecho me preocupa. Soy simpática y cordial y tengo muchos amigos. Mi piso es pequeño, pero me gusta vivir en espacios reducidos... No tengo animales domésticos. No tengo plantas. paso mucho tiempo al volante y no me gusta dejar huellas ni recuerdos tras de mí. Riesgos de la profesión aparte, siempre he llevado una vida normal, sanan y monótona."
Siempre se ha dicho que el inicio de un libro es el factor que determinará si te va interesar poco o mucho su lectura. Sue Grafton te presenta de manera sucinta y llana a su protagonista; sin adornos, sin pretensiones,...sólo los hechos. Toda una declaración de principios. Y desde ese mismo instante, Kinsey pasa a formar parte de tu "círculo de amistades". Es la amiga con la que quedarías al salir del trabajo para remojar las penas en vino blanco,...o la que te acercaría a casa si te quedarás tirado/a con el coche. Alguien con quién puedes contar, fiable, concienzuda, leal y trabajadora. Pero también alérgica a a las relaciones familiares asfixiantes y a los compromisos convencionales. No en vano, estamos en los años ochenta,....el mundo era un sitio muy diferente.
El caso que le sirve e presentación es la investigación del asesinato de un escurridizo abogado matrimonialista de Sta Teresa ( ciudad californiana dónde vive y trabaja, alter ego de la real Sta Bárbara )ocho después de que su segunda esposa fuera condenada y encarcelada por ello. Nikki Fife quiere demostrar su inocencia  y encontrar al verdadero culpable de la muerte de su marido. No es tarea fácil. El muerto era un personaje propenso a crearse enemigos debido a su profesión y a su pasión desmedida por las mujeres de otros. La lista es larga: su ex-esposa, una antigua amante esposa de un juez local, su inepta secretaria reconvertida en croupier en Las Vegas,....
La madeja acaba por desenredarse con consecuencias inesperadas para la propia Kinsey, más acostumbrada al trabajo de oficina que a la parte emocionante del trabajo detectivesco.
¿ Qué os voy a contar ? Me encanta Kinsey Millhone! Soy adicta a sus aventuras y ahora que ha llegado el final, no dejo de pensar cómo la voy a echar de menos: su amor platónico por Henry su casero de 80 y pico años, su curiosa relación con la gruñona Rosie; sus encuentros y desencuentros con los hombres de su vida; los quebraderos de cabeza provocados por su recién descubierta familia,...en fin,...su vida!




miércoles, 5 de marzo de 2014

El recomenat de la quinzena - Infusió Vita-C

El recomenat d'aquesta quinzena és una combinació de fruite carregades de vitamina C, per afrontar amb força els darrers dies freds abans de l'arribada de la primavera. L'hibisc s'al.lia amb la poma, les panses i la pinya acompanyen la saborosa pastenaga i per suposat que comptem també amb la taronja.

La pots tastar aquí amb un 30% de descompte:EL TE DE LA QUINZENA























INFUSIONS DE FRUITES:Un jardí de fruites en una tassa de te. El te de fruites simplement sempre sap bé. Per exemple, durant una calorosa tarda d'estiu com refresc gelat en una terrassa o a l'estació freda de l'any, com a beguda aromàtica calenta davant del foc d'una xemeneia.

La creativitat sempre aconsegueix nous plaers. Quan la papaia i la banana es barregen amb la pinya. O la gavarrera i la poma amb l'aranyó i l' hibisc, la limonaria i el blauet, les combinacions són infinites.
Aquest tipus de tes són una alternativa saludable comparable als sucs de fruita, saben bé i senten bé ja que contenen vitamines però no cafeïna. Els seus continguts d'àcids són molt baixos de manera que protegeixen l'estómac. Són perfectes pels nens i tot aquell que tingui prohibida la cefaïna.



via  http://www.theprinttree.com/



via http://www.pinterest.com/yuzofujii/


Citrus graphic by Sarah Abbott via Flickr


Instant Art Printable - Botanical Fruit - Oranges via The Graphics Fairy

El te de fruites es prepara amb aigua bullint i pot deixar-se tranquil · lament 10 minuts infusionant .No hi ha res millor que una bona infusió d'herbes o fruites per ajudar a fer la digestió, facilitar la son, alleujar els símptomes d'un refredat, cremar calories, reduir la retenció d'aigua ....

Existeix en l'actualitat un gran nombre d'infusions, és a dir, begudes realitzades a base d'herbes i aigua, i de plantes aromàtiques les capacitats medicinals i contribució al bon funcionament de l'organisme estan demostrades.

Els beneficis sanitaris de moltes plantes es coneixen des de l'antiguitat i, de fet, molts medicaments, com l'aspirina, han derivat d'elles. Les infusions més comuns i conegudes en la nostra cultura no són medicaments, encara que també tenen algunes propietats beneficioses.


Cada país o cultura ha desenvolupat de manera diferent l'ús de les diferents infusions i herbes. Fins i tot, el algunes tradicions s'han emprat amb una finalitat màgica. En la cultura occidental hi ha països, com Gran Bretanya, on aquestes begudes són més usuals, encara que en general es desconeixen moltes d'elles, així com la manera com s'han de preparar o la seva finalitat. Entre els avantatges més generals cal destacar el fet que es poden preparar a casa, el que garanteix la seva puresa i que no tenen gas, un element poc beneficiós per al sistema digestiu. A més, hi ha infusions que s'han de prendre calents, pel que poden substituir l'habitual cafè i, a l'estiu, es poden prendre fredes, proporcionant una frescor més sa que el de la majoria dels refrescos.
A més, hi ha una altra utilitat comuna d'aquest tipus d'herbes, ja que pel seu caràcter aromàtic seves fulles, flors, llavors o arrels es poden emprar amb l'objectiu de donar olor i sabor a múltiples menjars. El normal no és trobar aquestes herbes en estat silvestre, ja que es corre el risc de no conèixer exactament el tipus de planta que es tracta, així que el més comú és adquirir en establiments especialitzats o herbolaris on, a més, ens poden assessorar sobre la capacitat de cadascuna de les plantes. D'altra banda, cal esmentar que depenent de la infusió, les herbes s'han de comprar fresques o seques.


Andy Macgregor : Pineapple Illustration




Vintage Fruit Botanical Print via Etsy

A Anglaterra la infusió més comuna és la infusió de menta (a Espanya s'anomena poliol). Es posen unes fulles de menta en una tassa i s'omple la tassa d'aigua bullint. També es pot prendre fred amb gel (cal fer més fulles de menta per fer-lo més concentrat) i una rodanxa de llimona.

Una altra infusió que agrada molt és la infusió de gingebre. Es talla un tros d'arrel de gingebre, es punxa amb una forquilla per lliurar el sabor i es posa un una tassa amb aigua bullint i es deixa reposar durant uns minuts. Deliciosa infusió si es pren sola, però si la prefereixes dolça, li va molt bé una cullerada de mel. El gingebre ajuda a alleujar els problemes intestinals i també combat el mal de cap.

Per als refredats, res millor que una infusió de farigola i romaní. Es posen les herbes a l'aigua mentre està al foc. Quan comença a bullir l'aigua, s'abaixa el foc i es couen a foc molt lent durant 15 minuts. Després es deixa infusionar durant 5 minuts i es pot colar la infusió en una tassa amb mel i el suc de mitja llimona. És un remei natural meravellós per a la tos i per al mal de coll.


winery hibiscus  by janelafazio via Flickr


Hibiscus #illustration by Roger A. Ochs


Carrot Illustration by Eva Fischer (c)


Samara Hardy Illustration


Algunes de les infusions més comunes són:

Camamilla: aquesta és una herba adaptada als climes càlids, les fulles s'assemblen a l'encaix i les seves flors es caracteritzen pels seus tons grocs i blancs. És una de les infusions més emprades en el món, ja sigui com a beguda o aplicant-la directament sobre la part afectada. Des de temps antics, s'ha emprat aquesta herba per tractar els trastorns digestius lleus, com diarrea, gastritis, indigestió o còlics, quelcom que en l'actualitat també és comú en la nostra cultura. Així mateix, és freqüent utilitzar-la per irritacions o inflamacions oculars, per a això és necessari coure i deixar refredar. Altres usos fan referència a les afeccions respiratòries (refredats, tos, asma, etc.), Per netejar ferides superficials o tractar l'acne.


Poliol-Menta: aquesta herba és una de les més emprades en forma d'infusió, ja que proporciona propietats antiespasmòdiques, antisèptiques, així com per reduir la flatulència, i ajuda a realitzar digestions pesades. En altres temps, aquesta planta també es va emprar per espantar els insectes dels cultius. Les propietats curatives es troben a la totalitat de la planta i la seva principal finalitat és la d'optimitzar les funcions digestives. A més, s'empra per refredats i tos.

Te: una de les infusions predominants en la nostra cultura és el te, realitzat amb les fulles de la planta que porta el seu mateix nom i que té capacitat estimulant, similar a la del cafè, encara que no danya l'estómac, sinó que ajuda a que aquest realitzi les seves funcions. Aquesta herba va ser descoberta pels xinesos i, precisament, ells són els seus principals consumidors. Cal ressaltar, a més de les esmentades anteriorment, les seves propietats diürètiques, així com per millorar la visió i la capacitat d'atenció.


Tilo: aquesta infusió és producte d'un arbre que pot arribar a mesurar fins a 30 metres i pot créixer de forma silvestre, encara que el més comú, actualment, és cultivar en climes càlids, semicálidos i temperats. La part medicinal es troba en les seves flors i fruits que contenen farmesol i proporcionen una olor agradable. A causa de les seves capacitats sedants és freqüent emprar-la com tranquil · litzant, per calmar l'estat nerviós. A més, ajuda a realitzar la digestió ia dormir amb facilitat. Encara que aquesta és la seva principal funció també s'empra per reduir els problemes coronaris i arterials, així com per còlics i reducció de les irregularitats menstruals.


Valeriana: les propietats medicinals de l'arrel de la valeriana no es van descobrir fins al segle XVI, en què es va conèixer la seva capacitat per controlar l'epilèpsia. Igual que la til · la, aquesta herba, administrada amb precuació, actua contra el nerviosisme, com a sedant i relaxant. No obstant això, si no es cuida la proporció del consum pot donar lloc a l'excessiva sedació del sistema nerviós, així com al retard de la circulació i el descens de la pressió arterial.



Menta: hi ha prop de 30 varietats d'aquesta herba, encara que les més utilitzades són la Menta (Peppermint o Mentha Piperita) i Menta Verda (Spearmint o Mentha spicata), i és conreada, sobretot, a Europa, Estats Units i Àsia. En gastronomia, s'empra per a condimentar tot tipus de guisats, així com per aromatitzar postres i, sobretot, per produir licors. Es pot adquirir seca, fresca o en oli, encara que convé saber que sempre es troba molt concentrada.


Anís Verd: des de l'era antiga, aquesta herba s'ha emprat amb fins màgics, així com pel seu bon aroma, que proporcionava un alè fresc en mascar-la. Espanya és un dels principals productors d'aquesta herba, ja que li és molt favorable el clima mediterrani. Les seves propietats expectorants, com a tònic estomacal i digestiu fan d'ella una de les plantes medicinals més emprades. Així mateix, té la propietat de regular les funcions menstruals, així com d'alleujar la flatulència. En no ser soluble en aigua, per preparar-cal convertir en l'aigua algun tipus de anisat ja preparat, en lloc de la pròpia essència, que fa que aquesta es posi lletosa. Aquesta beguda és de gran utilitat com digestiu. Així mateix, s'empra amb freqüència en la cuina per donar aroma i sabor, sobretot, als dolços.


Romaní: el romaní és una planta de color verd platejat que ha estat emprada des de l'antiguitat amb fins curatius del sistema nerviós i que, a més, ha estat apreciada al llarg de la història per la seva persistent bona olor, semblant al de la llimona i l' del pi. Les fulles són en forma d'agulla. Es pot obtenir aquest tipus d'herba fresca, seca i fins i tot en pols, encara que també és molt freqüent trobar-de manera silvestre o decorant els jardins. El seu ús és molt comú per a la fabricació de cosmètics, així com per cuinar amanides, carns o brous. Els experts asseguren que el seu aroma té la capacitat de reforçar la memòria i de millorar la circulació.


Source: alimentacion-sana.com.ar