miércoles, 2 de julio de 2014

El recomenat de la quinzena: Infusió "I love Mango"

Tot un jardí de fruïtes a la teva tassa, perfecte per pendre calenta o en fred, amb deliciosos matissos aportats per la canyella, el cardamom i l'anís estrellat.
Tasta el nostre recomenat de la quinzena ! Infusió "I love Mango" - Ing: Hibisc, poma, panses, mango, dàtil, figues, canyella, taronja, clau, cardamom verd, anís estrellat i aroma natural.
El trobaràs aquí, amb un 30% descompte: http://teteriaonline.cat/EL-TE-DE-LA-QUINZENA


El mango comú, Mangifera indica, és l'espècie de mango més cultivada. A l'Índia es troba en estat silvestre i se'n cultiven varietats des de l'antiguitat que s'han introduït en altres regions del món, lliures de glaçades. Es tracta de l'arbre fruiter més gros del món, ja que arriba a fer 30 metres d'alt.
Sembla que aquesta espècie es va domesticar fa uns 4.000 anys. Es va portar des de l'Índia cap a l'est d'Àsia al voltant de 400-500 a.C.; posteriorment, al segle XV va passar a ser cultivat a les Filipines; i al segle XVI a l'Àfrica i al Brasil per part dels portuguesos. Linnaeus la va descriure científicament el 1753.
El mango és el fruit nacional de lÍndia, les Filipines i Paquistan. Ja es menciona al segle IV pel poeta en sànscrit Kalidasa i abans es creu que Alexandre el Gran ja l'havia tastat. L'emperador Akbar va plantar 100.00 arbres de mango comú a Darbhanga, Bihar en un lloc conegut com a Lakhi Bagh.


 Illustrations from Danish Nytte Planter.


1894 Antique TROPICAL FRUIT print via Etsy

Hibiscus o Hibisc, és un gènere de plantes amb flors de la família de les malvàcies (Malvaceae). És originari de les regions càlides, temperades, subtropicals i tropicals del món.
Moltes espècies són ornamentals, d'altres a les illes del Pacífic s'obtenia la tapa, una fibra vegetal. També se'n fa una infusió popular a Jamaica i altres llocs.


Yellow Hibiscus Original Art Digital by TraceyGurleyDesigns


Hibiscus Illustration by Marjolein Bastin

La pomera va ser, probablement, el primer dels arbres fruiters que ha cultivat la humanitat, i els seus fruits han estat millorats a través d'una selecció desenvolupada durant milers d'anys. Està documentat que Alexandre el Gran va tenir interès a aconseguir un tipus de pomes nanes que va trobar a l'Àsia Menor el 300 aC, i les va introduir en retornar al seu país, el Regne de Macedònia, on podria haver estat el cultiu progenitor de les poblacions nanes. Les pomes d'hivern que es poden recollir a finals de la tardor i ser emmagatzemades en fred, han estat un aliment important a Àsia i Europa durant milers d'anys, així com a l'Argentina i als Estats Units a partir de l'arribada dels colons europeus. Les pomes van ser introduïdes a Amèrica del Nord pels colons a partir del 1600, i el primer hort amb pomes que es coneix als Estats Units estava localitzat a prop de Boston, i es remunta a l'any 1625. 


Illustration by Areno Inoue

Illustration by Kelly Hyatt via Behance

La canyella ha estat usada antigament en l'Espanya rural per induir somni als nens. També un dels beneficis medicinals que proporciona la canyella és que quan hi ha abrasions en la llengua per menjar o prendre coses calentes la barra de canyella es xucla o llepa per calmar el dolor i cicatritzar les papil · les gustatives. Cal afegir, a més, que la canyella té beneficiosos efectes contra la diabetis i la hipercolesterolèmia . S'usa contra refredats, grip i bronquitis pel seu fort efecte com a estimulant calorífic. És utilitzada com a tònic estomacal ja que facilita el bon funcionament del sistema digestiu ajudant a l'expulsió de gasos i a combatre les nàusees, els vòmits i les diarrees.


Cinnamon, Culinary Art Collection by evajuliet


Red apple with cinnamon by Astromonkey on Creative Market

L'anís estrellat, Illicium verum, és un arbre perenne nadiu de la petita regió sud-oest de la Xina. Els fruits, que presenten forma d'estrella, es cullen moments abans de la maduració. S'utilitza extensament dins de la cuina xinesa, i una mica menys dins de l'Àsia del Sud i Indonèsia. L'anís estrellat és un ingredient del tradicional pols de les cinc espècies de la cuina xinesa. És també un dels ingredients usats per fer el brou per a la sopa de tallarines vietnamita anomenada phở. 
L'anís estrellat s'ha usat en forma de te com un remei contra el còlic i el reumatisme, i les llavors es masteguen després d'un àpat per ajudar a fer la digestió.


via http://christy-beckwith.artistwebsites.com/ 


star anise by debra morris via Flickr

El cardamom és una llavor aromàtica utilitzada des de l'antiguitat, coneguda com la Reina de les Espècies. Durant molt temps el principal productor va ser l'Índia i Sri Lanca. 
La decocció de les llavors s'utilitza per tractar afeccions digestives (diarrea, disenteria, flatulències, restrenyiment), respiratòries (asma, bronquitis, amigdalitis, tos), nervioses i renals, mal d'oïda i sarcepteosis. 
La tintura s'usa contra flatulència; les llavors com masticatori per a la indigestió, nàusees, halitosi.  
Se li atribueixen propietats antiemètica, aromàtica, carminativa, estomáquica, laxant, masticatòria, refrescant i tònica.


 Cardamom, by Karishma Chugani.


Cinnamon and Spice via http://needsupply.com/